Al otro lado del rio

Un día d'aquests prometo fer-hi un viatge, un viatge vers l'horitzó, un camí recta sense dreceres. Prometo no mirar enrrera, no girar el cap per si em converteixo en una estatua de sal. I son tants els camins a recorrer, trepitjats i per descobrir, de baixada i que remonten cap a la carena.

Un día d'aquests prometo, no sentir més el dolor, ni l'ansietat, prometo caminar recte i sense dubtes, prometo que la vida em seguira enllà on vagi.

I enllà a l'horitzó cercaré nous planetes, constel.lacions, nous sols que em donin tebiessa en la travessa. L'horitzo que ens assenyala la font, l'inici del tot, i el misteriós desig del que no aconsegueixes. Deia un filosofof grec que mai ens banyem a les mateixes aigues doncs aquestes jan han passat, han transcorregut, formen part del cabdal que ha baixat fins el mar. I encara que les aigues no siguin les mateixes, encara que les il.lusions revifin i canvïin. Enllà a l'infinit continuarà estan l'horitzó, aquell que ens marca el sender que hem de seguir.