POEMA D'AMOR (0)

divendres, de gener 30, 2009 by , under

La mirada dolça, el gest suau, els ulls plens de vida, els cabells esvolotats, el somriure tendra, la paraula precisa, el moment intens, la llar de foc de l'anima, el cor accelerat, les hores que s'esvaeixen, la serenor i el descans, el temps fragil d'estimar, la veritat absoluta, les cartes no marcades, la pluja en el vidre, el cabdal del riu fugitiu, l'arbre solitari, la rosella enmig del camp de blat, el silenci enmig el soroll, la gebrada en l'herba la mati, l'arc de sant marti al cel del mati, el vent de neu que m'acarona al cim, la vista perduda a l'horitzo, el sol rogent de la tardor, el somni i la canço

...tu




edit post

EL MÓN ES TEU!!!!!! (0)

dimarts, de gener 27, 2009 by , under

Un poema de Rudyard Kipling
Si…

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

I es que tan dificil dir adeu, fins i tot dir fins aviat, es dificil jutjar i ser jutjat, tancar els ulls i confiar en la propera vegada que l'al.lé et donará forces per seguir endavant.

No t'aturis, no contis les pedres que hi ha al camí, si prens la dracera, sapigues que potser no et duura el mateix destí.

Peró tingués sempre en compte els pics nevats de les serralades on s'amaga el tresor, el tresor de la voluntat, de l'esperança, de la llibertat. Sapigues que la travessa será feixuga i que els perills seran constants, sapigues que no hi ha recompensa pel que arriba, i si més no potser, desencant.

Però, no renuncïis la flama és encesa.







edit post

ELS POBLADORS (0)

dijous, de gener 22, 2009 by , under

Al bell mig del desert, en camins de pols, caminen cap el destí, caminen cap a la vida.Saben que d'on venen no tornaren, ja no creix ni una espiga, els fills afamats remenen el fang per cercar qualsevol rastre de menjar.Els pobladors han estat desposseïts de la llibertat, doncs son encadenats a la terra, d'ella son fills i a ella en deixaren les cendres.

En mig del desert hi creix digne amb força, els raigs de Sol acaronen les fulles verdes, i el vent gelid de la nit transpira humitat.

Els pobladors, remenen fustes, troncs, xapes, plastics, quatre parets aixequen, feia setmanes que ni això tenien. Ni l'aire pasa entre estera i estera, prop d'ells el pebrot salvatge il.lumina de roig, les tardors, on els nens juguen.

El caball, l'ase, i les gallines...revoloten el poblat.

Al bell mig de la Pampa, neix un altre esperança per sommiar....!!





edit post

IMAGINO (0)

divendres, de gener 16, 2009 by , under

El vent que et lleva els cabells, damunt la roca de Cala Pregonda, distreta en el murmuri incessant de les ones que arriben a aquesta platja, la nostra platja. Ahir tot eren nuvols negres que prometien tempestes, ara i aqui només la serenor de la barca de pescadors que zotzobre. S'ha esvaït les incertesses i les pors, les flors han crescut, com roselles en mig del camp de blat, fortes i dignes. Ara a aquesta illa he abandonat els desproposits, només hi ha un cami que la creua de Nord a Sud, he escollit, com si no, el Sud, i amb tu de la mà, n'estic segur que el temps proper será més dolç, quedaren enrrera les ferotges guerres de matins amb el cap acimentat, de carrers cada cop més estrets, de nits d'insomni i somnis de nit.
Amb el gest suau, com sempre, t'acostes i estenc el braç recollint-te, tant debò hagués estat sempre així. Però ara, fruim de la cadencia dels segons veniders, que ens tornaren amb escreix tot el temps que vam abandonar, i que el destí, que també ens el va treure, ens ha tornat a regalar.
Imagino.....






CANÇO A MAHALTA



edit post

SILENCIS (2)

dijous, de gener 15, 2009 by , under

Mai et diré que en el darrer somni estaves tu, els silencis tenen mes vida que les paraules, hi ha silencis de por, silencis de tristor, silencis a la natura, silencis de pensament, silencis de mort, silencis d'amagat...

Escollire un silenci, i el vestiré de colors, de sons i d'imatges. I llavors me'l enduure ben lluny, per no compartir-lo.

Tampoc diré el nom del cor, o del neguit, del riu que vaig travessar o el lloc de la darrera nevada. No compartiré els silencis ni tampoc els amors, ni la darrera vegada que em vaig perdre als teus ulls.


Vaig caminar envoltat de flores, d'arbres que s'enredaven i desenredaven, de xiulets d'ocells que m'avisaven de les noticies properes. El cel descobert em mostrava el seu blau més pur, i el Sol enmig de la sortida acaronava amb els primers raigs la pell ja morena. Caminava, sense rumb, deixant-me portar per les sensacions, les papallones que revolotejaven entremaliades i les olors a humitat i a canyella...Llaberint, perdut i trobat...i al fi un silenci que només podia ser de pau.





edit post

SILDAVIA (0)

dijous, de gener 15, 2009 by , under

Deu haver-hi un lloc, on les fulles dels arbres caigudes només vulguin dir que hi som a la tardor, deu haver-hi algún lloc, on les mirades que es creuen assenyalin una bonica relació, deu haver-hi algún lloc on les pedres no siguin armes dels desesperats, deu haver-hi algún lloc on la vida d'un infant sigui més preuada que el preu del misil que el pot matar, deu haver-hi algún lloc on les histories es passin dels avis als nets i d'aquests als seus, deu haver-hi algún lloc on pensar no sigui perseguit i on opinar no s'anomeni arma de destrucció masiva, deu haver-hi algún lloc on els camins es creuin i s'enllaçin deixant-se enduu pel to rogenc d'un Sol on sota la seva llum tot es vida.





edit post

MALEÏDES LES GUERRES!!! (0)

dimarts, de gener 13, 2009 by , under

Comodes ben asseguts els seus seients del poder, controlant-ho tot, amb una fredor i una perversitat que ben be els allunya del genere humà, d'aquell que se'n diu racional es clar, donen ordres, premen botons i assassinen.
Són els nous senyors del món, les defuncions ja es conten en mil.lers, però per ells la pobresa només es una enfermetat que cal extirpar. Ells ja hi son vacunats des de ben petits, escoles d'el.lit, vacances paradisiaques, diposits bancaris comptats en mil.lions, joies...

A la ràbia dels desposeïts l'anomenen terrorisme, a les matances sagnants, operacions quirurgiques, a les morts de fam, hambrunes...després de tot, tot són estadistiques i els números no deixen mai entreveure el patiment de les victimes
Però els números també, poden contar nens jugant, petons, llunes, arbres i fins i tot grans de sorra...
Maleïts siguen....






edit post

BLUES 1

dijous, de gener 08, 2009 by , under

Será la fugacitat d'aquest darrer instant el que m'ha omplert els llavis de mel, i em regalima la tendressa del desig, será que les llums d'aquell carrer en son encesses i en el pont dels oblidats encara hi resta la flama del miratge precedent, será que duuc el neguit i mils de colors de guerra en tatuatges, en ferides obertes i em vaig desagnant. Será que la mirada perduda sempre finalitza en la darrera cantonada on l'ombra ja no em deixa imaginar la teva imatge.

I escriure un altre vella canço de blues, on recordi de forma incessant que ja no hi ets, on m'hi ofegui en els gots de l'elixir de la canya, on em deixi enduu per penombres i foscors, vella canço de blues.







edit post

EN EL DESERT (0)

dimecres, de gener 07, 2009 by , under

"Existen dos clases de hombres: aquéllos que duermen y sueñan de noche y aquéllos que sueñan despiertos y de día... esos son los peligrosos, porque no cederán hasta ver sus sueños convertidos en realidad."
Lawrence de Arabia



Dunes com teranyines que tot ho envolten i tot ho arroseguen, sorra i lluna plena que omple la solitut dels miratges, siroco que revolta la suor del migdia, cous-cous que com maná és la vida, camells que son transport, aixopluc, llet i menjar.

He vist els ulls de la bellesa farcits amb mocadors de colors i el blau de la tenacitat i la rebeldia en cada pedra abandonada al bell mig del sud d'Algeria.

No regalo un segon de la solitut del desert per mil segons d'aquest malanomenat "primer món".



edit post