Al otro lado del rio

Será la fugacitat d'aquest darrer instant el que m'ha omplert els llavis de mel, i em regalima la tendressa del desig, será que les llums d'aquell carrer en son encesses i en el pont dels oblidats encara hi resta la flama del miratge precedent, será que duuc el neguit i mils de colors de guerra en tatuatges, en ferides obertes i em vaig desagnant. Será que la mirada perduda sempre finalitza en la darrera cantonada on l'ombra ja no em deixa imaginar la teva imatge.

I escriure un altre vella canço de blues, on recordi de forma incessant que ja no hi ets, on m'hi ofegui en els gots de l'elixir de la canya, on em deixi enduu per penombres i foscors, vella canço de blues.