Al bell mig del desert, en camins de pols, caminen cap el destí, caminen cap a la vida.Saben que d'on venen no tornaren, ja no creix ni una espiga, els fills afamats remenen el fang per cercar qualsevol rastre de menjar.Els pobladors han estat desposseïts de la llibertat, doncs son encadenats a la terra, d'ella son fills i a ella en deixaren les cendres.
En mig del desert hi creix digne amb força, els raigs de Sol acaronen les fulles verdes, i el vent gelid de la nit transpira humitat.
Els pobladors, remenen fustes, troncs, xapes, plastics, quatre parets aixequen, feia setmanes que ni això tenien. Ni l'aire pasa entre estera i estera, prop d'ells el pebrot salvatge il.lumina de roig, les tardors, on els nens juguen.
El caball, l'ase, i les gallines...revoloten el poblat.
Al bell mig de la Pampa, neix un altre esperança per sommiar....!!
0 Reply to "ELS POBLADORS"
Leave a Comment