A L'ALTRE COSTAT DEL RIU (3)

dimarts, de febrer 24, 2009 by , under

A l'altre costat del riu vaig aprendre que els arbres son tant alts com les nostres mirades cap el cel.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que sobreviure es menjar terra i viure sobre el fang.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que a les muntanyes de deixalles pot haver-hi vida i també esperança.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que neixer ajupit no vol dir que un dia no es pugui possar dempeus.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que fins i tot l'aigua més clara pot estar contaminada.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que la força ens la dona la tranquilitat, la paciencia i la constancia.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que pots correr mils de quilometres pero no pots fugir dels mals que s'aferren al cor i al cap.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que la vida es més bella que el més dolç dels somnis i més cruel que el pitjor dels malsons.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que no hi ha pitjor soletat que la d'estar-hi envoltat de falsetats.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que pots creuar molts rius, i atravessar oceans pero el temps es fràgil i que cal cuidar-lo i enganxar amb molta cura el troços trencats, tot i que un cop l'enganxis ja res sera igual.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que per molt lluny que estiguin les il.lusions només son teves.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que el demà sempre arriba amb flors obertes i mirant cap al sol.
A l'altre costat del riu vaig aprendre, que la bellesa en una mirada pot canviar el signe del temps.

A l'altre costat del riu vaig aprendre, que hi ha nens tan savis com els vells, i vells que son com nens.

A l'altre costat del riu vaig aprendre que pots i has de mirar el Sol, encara que la lluminositat d'aquest et deixi cec.

A l'altre costat del riu vaig aprendre, que la llibertat es poder ser lliure per ser allò que vulguis ser, i no pas comprar allò pel que no tens prous diners.

A l'altre costat del riu vaig aprendre, que ser company es patir amb tu, sommiar amb tu, i no només passar vuit hores al teu costat.

A l'altre costat del riu vaig aprendre, que hi ha dones que son infelices perque esten amb homes infeliços, hi ha dones que moren doncs estan amb homes que maten, i que hi ha fills que creixen amb mares que son infelices i acaben assassinades i amb pares que son infeliços i acaben sent criminals.

A l'altre costat del riu vaig aprendre que el nom d'un lloc no fa el lloc, Divina Providencia es diu el barri més pobre d'Arequipa (Peru), Ciudad de Dios (Rio de Janeiro) es una de las favelas més perillosas on evidentment no hi ha cap espiritualitat, Prosperina (Ecuador) es un barri de Guayaquil on la prosperitat es mesura en totxos i carrers sense asfaltar, Togliatti (Rusia) no es pas un poble italià i Potosí(Bolivia) es un de les zones amb més pobresa del pais més pobre d'America, quan és deia "val un potosí, equivalia a valer una fortuna".

A l'altre costat del riu vaig aprendre, que no hi ha rius massa amples ni amb massa caudal si has acumulat forces i tens la convicció que pots creuar-los nedant.



edit post

DISTÀNCIA (0)

dijous, de febrer 19, 2009 by , under

Un bolero diu que la distància es l'oblit. Pero també es el record, com una anyorança, l'emigrant recorda, i reviu els menjars, els olors i els gustos de la seva terra.
L'oblit te doble direcció, del que oblida i del que vol o no vol ser oblidat.
Cal respectar a qui et diu "oblida'm" pero aixo que per a aquesta persona es un imperatiu, per un només pot passar a ser un record, i dels records i dels sentiments només un és propietari.

I la distáncia en que es mesura, en quilometres, en illas de casa, en vents, en trucades de telefon, la mesura només la posen els sentits.

I quan de cops fugirem, cap a endins o cap enfora, quantes vegades sentirem la necessitat de no tornar a escoltar una veu, segur que tantes com de tornar-ho a fer. I no rebre noticies es la pitjor de les condemnes, encara que saber-ne et faci mal, val més el coneixement que la incertesa, val més la realitat que la manca de saber.

Convertim en totems per a venerar les petites coses, els petits moments compartits i els guardem en calaixos que obrim en desmesura, o que potser s'obren amb la única voluntat dels somnis.

Els vents ens duuren a noves platges verges, a encendre nous focs al desert sota la pluja d'estels, i tornarem a beure a l'oasi de la vida. I aquell record, aquell instant que potser va duura un segon, l'allargarem per tornar a sentint-se vius, quan les forces ens minvin.





edit post

TRIBUT (0)

dilluns, de febrer 16, 2009 by , under

Els King Crimson son una formacio nascuda en una comuna Hippie, liderada per Robert Fripp, tant virtuos com excentric, es l´únic que es manté de la formació original.
Atés que ens els darrers dias han donat peu a un intens debat entre la colla de "freakys linista habituals", doncs aixó si no vols sopa dues tases!!!!
Si, els he vist la darrera vegada que van venir a Barcelona, i el Fripp assegut en un segon pla, feia de mestre de cerimonia, mentres els "joves" oferien el ritual.

Els KC son un grup més, de la moguda intensa i psicodelica de finals dels 60, es cert pero mai han estat supervendes, i mai ho seren, potser i segurament per aixo, per l'esquema antiheroi, fora de la red comercial, per això m'agraden i per aquest es un motiu per defensar-los.

Es ben normal que quan algú conegut, s'inventa qualsevol historia de petit octanatge, els i les "gruppies" es llencin envadalits, pero quan algú de l'altre banda es mou en les intenses i dificultoses linies que atravessen els nous conceptes, llavors es imperdonable.

De fet, l'educació que hem rebut ens duu a rendir ofrenes a esquemes, imatges, projectes i persones que si analitzessim, ens adonariem que son tendencies simplistes. De ben segur que el debat es obert...i mentres

la llegenda dels KING CRIMSON continua fent-se


King Crimson en el Nuevo Siglo
Después del trabajo de los ProjeKcts, Bruford y Levin dejaron la banda. La alineación de King Crimson, constituida nuevamente como cuarteto por Belew, Fripp, Gunn y Mastelotto, publicó el siguiente álbum de la banda llamado The ConstruKction of Light en el año 2000.Tras algunos problemas económicos, Discipline Global Mobile actualmente administra exclusivamente el material de King Crimson, editando numerosos álbumes en vivo y colecciones de su discografía. Para el 2002 apareció el EP Happy With What You Have to Be Happy With que antecedió al lanzamiento en 2003 de The Power to Believe, el último álbum de estudio hasta el momento de King Crimson.En noviembre del 2003 Trey Gunn anunció su salida del grupo. Por su parte, tanto Tony Levin como Robert Fripp han anunciado la reintegración de Levin como bajista de King Crimson. La actual alineación de King Crimson ha quedado constituida por Adrian Belew, Robert Fripp, Tony Levin y Pat Mastelotto.Pat Mastelotto ha anunciado recientemente el regreso de la banda con una serie de conciertos, que iniciaran en Agosto del 2008 en el Park West de Chicago, así como cambios en la alineación del grupo, ya que Gavin Harrison, baterista de Porcupine Tree, ingresará como nuevo integrante de King Crimson, acompañando a Pat Mastelotto como segundo baterista.Generalmente se asocia la historia de King Crimson con los constantes cambios de integrantes que ha tenido, pero en realidad eso se dio sobre todo en sus primeros años; desde 1981 cuando el grupo resurgió, ha tenido una mayor estabilidad de miembros en donde unos se van, después vuelven, y actualmente la flexibilidad de esos cambios se ha vuelto su sello. Así, no se descarta por ejemplo un posible regreso de Bruford a la banda.Con casi cuarenta años, King Crimson es una de las bandas más longevas de la historia de la música y uno de los más importantes representantes del rock progresivo, además de que se les ha llegado a considerar como músicos de gran calidad técnica e interpretativa.





edit post

AL MERCAT DEL SOMNIS (2)

dimarts, de febrer 10, 2009 by , under

Ja s'ha fet de nit a la fira dels somnis, de la mà caminen al mateix pas, envadalits per les llums de colors, de la roda, de la muntanya russa, dels autos de xoc. L'olor de pomes amb carmel i nuvols de cotó, omplen l'explanada.
Avui m'he apropat a tú més del compte, i el teu cabell despren fragances de llimona i canyella, trigare molt en tornar a recuperar aquest moment. I junts de la mà pujem el carrer cap a casa teva, son les deu i ja es hora, d'un fins demà.
De lluny el fum i el soroll endevina que la festa encara continua...
Després del petò al portal, el camí s'acurta i el temps també esperant el demà amb voracitat.
Al mercat dels somnis, no hi ha lloc per la tristesa, no hi temps pel neguit, i el preu de la felicitat es mesura en caricies.





edit post

CRISI 1

dimecres, de febrer 04, 2009 by , under

Ens parlen de la crisí com quan parlen d'una jugada de futbol remenen la pilota donen passades. comenten alguna falta bruta i la tarjeta que no s'havia d'haver assenyelat. Ens parlen de la crisi, des del seu bon seient de tribuna, d'espectador de qualitat. Ens parlen de la crisi, des de la llunyania d'aquell que pot parlar, amb coneixement cientific i teoric, d'un succés del que ha llegit i estudiat.
Demanen que els de sempre s'apretin els cinturons, que no demanin massa,que faci contenció, que no parlin entre ells, que no es manifestin, que no cridin, que no es revoltin...de ben segur troben a faltar una mica més de vocació catolica, per que el lumpen sigui més sumis. De ben segur que encara enyoren les bules cardenalicies, i papals, ells sempre s'havien saltat les liturgies.Un pare nostre, tes ave marias i solucionat. Diuen que els pobres tenen masses fills, ells els tenen religiosament.
Ens parlen d'una crisi, que te nom i cognoms, el Pep, i la Cristina, l'Edgar i la Isabela, el Yossouff i la Fatima, el Jose i la Maria.
Ells asseguren l'interes anual, la renda anual, el nou cotxe anual, el carnet de soci del club de golf anual, el gimnas diari, la segona i la tercera residéncia, el forfait i el iot. Ho asseguren, doncs en son segurs que no ho perdren. Tenen les cordes ben lligades, zass!!, tallen una i 300 aturats de la fábrica de Finestrelles, zass!!!, tallen un altre i desnonen 25 vellets de Ciutat Vella, zasss!!!, un altre i venen un bonic "quart de casa" a la Barceloneta a una prometedora dissenyadora sueca.
Els altres, esgarrapen un caldo per dinar, remenen els contenidors per cercar quelcom que vendra, passen hores a la cua de l'INEM oferint-se per menys del que valen, dormen sota cartons a la Plaça Catalunya, i reiventen "nouvelles cuisines" de moneder buit.
Diuen que la Crisi, potser una oportunitat, però deu ser per aquells que l'han tingut algun cop!!!




edit post

QUILOMETRES.... 1

dilluns, de febrer 02, 2009 by , under


Noves distancies, per noves il.lusions, nous projectes, per renovar els días, potser no hi seran a la fí. Però les aventures, i els quilometres sempre son nous al.lés, i la distància t'allunya del moment precís, de la veritat que no vols assumir...Nous quilometres, nous projectes...


I perqué no???


Un pas més, un destí més, seguir les petxades de Genghis Khan, des dels murs del Kremlin a la Gran Muralla, des de l'estepa rusa al desert del Gobi, des de l'Ebre al Yangt-se, des del panta de Sau al llac Baikal...Miles de quilometres...

Un blog de referencia http://elrincondesele.spaces.live.com/blog/cns!9B8C6AF20B7E087E!1569.entry

I ara, a sommiar!!!





edit post