Al otro lado del rio

No tinc temps de fer-hi un comentari dolç, suau o tendre, no tinc temps de demanar perdo o permis.Avui he agafat el sender sense excuses, el sender indefinit i de ser-hi un mes, avui em deixo portar per la gentada que camina impasible cap el seu lloc de treball, a l'escola dels nens o a veure el darrer partit de futbol. Avui la meva consciencia ensopega amb els rostres imperturbables que s'aferran a jorns repetitius. No em demanis res, be de fet, mai ho has fet, pero jo segueixo sommiant en nits amb el remor de les onades al paradis.

Avui, tant debó, m'ensopegui amb una branca..tant debó caigui i rodoli en el fossar del llop.