PETJADES 1

dimecres, d’abril 01, 2009 by , under

Si les petjades que vam fer junts
se les va enduu la primera onada al mati.
Si els destins els tenim escrits
en linies inesborrables d'enganys i encerts.
Si darrera cada arbre, cada canya, cada junc
m'espera el meu amor de primavera.
Si acaricio pells que em recorden ahirs
pero em desperten dels avuis.
Si puc sommiar despert i escriure un mot,
i una lletra i un anhel.
Si camino per draceres lluny de la buidor
de les nits que es veuen amb el calidoscopi.
Si boires i primeres neus son la meva calçada
i la sola de les botes deixen petites marques.
Si demano un peto, una abraçda, un gest
i dono rebeldia,consciencia, lleialtat.
Si no puc aturar-me i cerco la primera llum
en l'horitzo de les dunes.
Si confonc la lluna plena amb el miratge
que em desvela cada dia i la mar plena de calma.
Si, penso, repenso, invento, reinvento.
Si, lluito i respiro, pateixo i gaudeixo
Si no m'aturo davant de cada Sant, de cada imatge a venerar
Si soc lliure i l'equipatge es lleuger
Si visc....si estimo...si estic....llavors SOC.





edit post

1 Reply to "PETJADES"

Anònim on 7 d’abril del 2009, a les 16:39

Tras el cristal llueve y tengo ganas que salga el Sol , para que ?
Afuera sigue la miseria, infusticia ,las guerras y la flata de humanidad ,lastima de lluvia malgastada , que no riaga los campos de los necesitados.
Llueve y llueve y yo estoy mojada de tristeza.
Llatina-santako