DELHI (0)

dijous, de juny 30, 2011 by , under

Si la entrada a Delhi ha sido muy rapida, ningn problema entrada
aduana, en los equipajes mi mochila ha sido de las primeras, me
estaban esperando para llevarme al hostel, pero el trayecto desde el
aeropuerto es como un constnte zig zagueo de vallas de control
policial, curiosamente sin nadie en ellas, de auto-rickshaws qeu
conducen despacio, de conductores que hacen las mil pirulas...Y todo
con un constante toque de claxons que uno ya no sabe si es para
avisar, para intimidar o es una concesion melodica en el transito.

Estoy en el Main Bazar, no es lo mejor ni lo peor de Delhi, tampoco
todo lo contrario, la habitacion esta limpia, hay un ventilador de
techo que va mas rapido que los super aguri de formula 1, y eso es
mucho decir. Y despues de 4 horitas de descanso he salido a obtener
Rupias, y a dar una vuelta por la calle tumultuosa, a quien interese,
1 coca cola 25 rupias, 2 tortas de pan 10 rupias, 1 plato de comida
con curry, guisantes y champinyones 100 rupias, 1 botella de agua de
litro 15 rupias..

Voy a preguntar por precios a Agra, tour de 1 dia, y de Bus a Dharamsala...

--
Salut i una abraçada


visiteu el meu blog

http://otroladodelrio.blogspot.com



edit post

COMIAT PLE MUNICIPAL: 8 DE JUNY 2011

Sense cap mena de dubte que una de les millors experiències vitals es ser escollit carrec electe de la ciutat on vius, on viuen els que estimes, és un dels fets col.lectius més generosos i també exigents. En Manel Olives en el seu comiat, va dir de mi que era el regidor més inconformista, em va agradar que aixi ho veiés, ho continuaré sent. I amb aquest comiat com regidor també.

Amb 10 anys un dia després d'unes eleccions un professor em va veure analitzant els resultats, i els vots de cada partit, amb aquell just moment passava la meva mare pel carrer, era al Col·legi Les Palmeres, el mestre li va dir que jo arribaria a ser el President de la Tercera República. Algun any després vaig participar amb la Jove Guardia Roja, les joventuts del Partit del Treball i més tard al moviment Anti-Otan. Vull esmentar al meu tiet Andreu Reche treballador de la Maquinista, fundador de CCOO i dirigent del Partit del Treball i de la CSUT doncs ha estat el meu referent polític personal. També vull agrair, i enviar una abraçada als meus companys i companyes d'EUiA pel seu suport i la confiança que m'han donat, així com els companys/es de Grup Municipal i de Iniciativa. També als treballadors i treballadores de l'Ajuntament.

Com en la pintura de Goya a Santa Coloma hem vist en aquestes darreres eleccions com El somni de la raó produeix monstres. Hauríem de fer autocrítica per promoure debats estèrils, que només porten a assenyalar a col·lectius ciutadans. També haurien de repensar-s'ho aquells mitjans de comunicació que toleren i donen normalitat al ideari antidemocràtic i anticiutadà que promouen els xenofobs, sota l'empar de la llibertat d'expressió, que per cert a d'altres a vegades ens neguen. Cal més pedagogia, cal més comunicació. No existeixen col.lectius problemàtics, sino intolerants perillosos que posen benzina als nostres barris.

Faig una crida per que el defensor de la ciutadania actuï d'ofici davant la propaganda xenòfoba i racista de PXC, que vulnera la Declaració dels Drets Humans i la Constitució. No es pot tolerar la persecució de col·lectius per origen o creença. Demano que les ordenances de civisme multin la propaganda demagoga i denigrant que va arribar a les nostres bústies.

En un mur del barri de San Telmo, Buenos Aires, vaig veure un mural amb una frase de Galeano "Crear y luchar son nuestra forma de decirles a los compañeros caidos: tu no moriste contigo".

Un record per a Manuel Pla, Antonio Calvo i a Alejo Castellano, persones que fa uns anys que ens van deixar per seu compromís ideològic.

En aquests 8 anys que he estat regidor he posat molt l'accent en els drets socials, en la memòria històrica. He promès dues vegades el carrec per imperatiu legal, com mostra de desacord en l'aplicació de la Constitució Espanyola per la lectura lliberal i dretana, que ignora els aspectes més socials i progressistes dels text, i també com signe de rebuig cap a la institució de la monarquia.

 

En aquests 8 anys hem vist com un vent d'esperança s'obre a Americà Llatina, ahir a Bolívia amb Evo Morales, i avui a Peru, amb Ollanta Humala.Tant debò que aquest vent, en forma de siroco arribi també a Tindouf als campaments sahrauís, i al Poble Palestí. I que els petits passos donats a Euskadi, siguin signes de pau i llibertat.

 En aquest darrer mes, un moviment esta aixecant la ma, per demanar que s'aturi la desigualtat que patim les classes menys benestants alhora de patir els efectes de la crisi. Li demano senyor secretari que en la meva intervenció s'adjunti el DOCUMENT DE MINIMS aprovats en les assemblees, cal reescriure la democràcia, cal reinventar la societat, cal trencar cadenes per recuperar l'esperança , un altre mon es possible. Ens cal una Internacional dels indignats, dels oprimits, dels exclosos.

Estic convençut que es pot fer més des del Consistori, que no es fa prou, pel dret a un habitatge digne, per evitar desnonaments de famílies, es pot fer més en la lluita contra l'exclusió social,  pel dret a viure en pau dels nouvinguts, d'aquells que s'han jugat la vida per cercar un futur pels seus fill, per la igualtat, per la democràcia.

Crec en la política feta com un servei per millorar la vida de les persones, per la lluita per la igualtat i una democràcia social i econòmica. Si aquests no son els objectius, si ens quedem mirant-se el melic si la fi es prendre possessió, llavors la política perd sentit. Som en tant formem part d'un col·lectiu i aquest es per sobre de nosaltres. Els càrrecs polítics no han de perdurar en el temps, qui ha de perdurar han de ser els seus actes. Cal posar límits en la durada dels mandats, s'ha d'aprofundir amb la participació i amb la transparència en la gestió de les institucions. Que les portes del Consistori sempre estiguin obertes.

Finalitzo amb un poema de Miquel Marti i Pol, al que espero més d'hora que tard li dediquem un equipament educatiu o cultural a la nostra ciutat.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.

Visca la Republicà!

Visca Catalunya!

Visca Santa Coloma!

Àngel Pla Reche

 



edit post