divendres, de novembre 21, 2008 by
CHE_SANTAKO, under
Un día d'aquests prometo fer-hi un viatge, un viatge vers l'horitzó, un camí recta sense dreceres. Prometo no mirar enrrera, no girar el cap per si em converteixo en una estatua de sal. I son tants els camins a recorrer, trepitjats i per descobrir, de baixada i que remonten cap a la carena.
Un día d'aquests prometo, no sentir més el dolor, ni l'ansietat, prometo caminar recte i sense dubtes, prometo que la vida em seguira enllà on vagi.
I enllà a l'horitzó cercaré nous planetes, constel.lacions, nous sols que em donin tebiessa en la travessa. L'horitzo que ens assenyala la font, l'inici del tot, i el misteriós desig del que no aconsegueixes. Deia un filosofof grec que mai ens banyem a les mateixes aigues doncs aquestes jan han passat, han transcorregut, formen part del cabdal que ha baixat fins el mar. I encara que les aigues no siguin les mateixes, encara que les il.lusions revifin i canvïin. Enllà a l'infinit continuarà estan l'horitzó, aquell que ens marca el sender que hem de seguir.
No em canso de tancar els ulls i somiar-te, no em canso de secar-me les ferides, de caure i aixecar-me, les lluites perdudes segueixen sent les meves preferides, no em canso de mirar per la finestra a veure si un altre cop les distancies son properes. Seguire passejant per les penombres dels carrers d'asfalt, dire en el silenci el teu nom per si el vent te'l duu a cau d'orella, i potser altre cop d'aqui a uns anys retrobem la illa de la sorra verge on vam trobar la perla negra.
Ja veus...encara em sento cobard per haver abandonat la lluita, per no haver mort a l'altre costat de la teva frontera.
Por los que se fueron, por los que lucharon, por los imprescindibles, por los humildes que esperan un sol radiante para el futuro de sus hijos, por los que mueren en las aguas continentales en busca de su dorado, por los que te giran la cara, o te escupen y aún así les defiendes, por el rostro bello que ilumina el vagón, por las amplias alamedas, por las "campanades a mort", por el más dulce de los sueños, por que la utopia esta un paso más cerca si avanzas, por que hoy solo quiero estar contigo...
venceremos!!
Ahi debajo de la tierra, no estas dormido, hermano, compañero. Tu corazon oye brotar la primavera que como tu soplando iran los vientos. Ahi enterrado cara al sol, la nueva tierra cubre tu semilla, la raiz profunda se hundira y nacera la flor del nuevo dia.
A tus pies heridos llegaran, las manos del humilde, llegaran sembrando. Tu muerte muchas vidas traera, y hacia donde tu ibas, marcharan cantando. Alli donde se oculta el criminal tu nombre brinda al rico muchos nombres. El que quemo tus alas al volar no apagara el fuego de los pobres. Alli hermano, aqui sobre la tierra, el alma se nos llena de banderas que avanzan. Contra el miedo avanzan. Venceremos.
dimecres, de novembre 05, 2008 by
Angel Pla, under
Vas marxar quan les caricies demanaven llums tebies, vas marxar quan els comiats, eren l'inici de la propera benvinguda, vas marxar quan els carrers reconeixien els teus passos vas marxar quan les esperences eren plenes.
Al bosc dels llops, la neu arriba l'hivern, el llac es glaçat i els arbres agafen un to gris on poder amagar-se. La llibertat es total, i els caçadors no s'endinsen, el llop udola per la nit, la llibertat també es solitut, i la solitut massa sovint dol.
Recorda quan va creuar les muntanyes, i enllà les pedres dels rierols el van enlluernar, les aigues eren manses, i els salmons feien salts enormes. Recorda aquella vall, on va dormir el mes dolç dels sommis.
com un llop ferit que cerca sortir de la presó per correr enmig dels llacs gelats dels bosc humit
A l'altre costat del riu vaig aprendre que neixer ajupit no vol dir que un dia no es pugui possar dempeus. A l'altre costat del riu vaig aprendre que la vida es més bella que el més dolç dels somnis i més cruel que el pitjor dels malsons.
Creo que he visto una luz. Al otro lado del rio (Jorge Drexler)
