No em busquis en cantonades plenes de neons i de M's de McDonalds, no em busquis al Trade World Center, a la Borsa de Barcelona o a Gstaad. No em busquis enllà on l'aire n'és només una excusa per lluïr-se no em cerquis enmig la multitut que camina perduda per la 6a Avinguda. No em busquis darrera una pancarta que nega el dret a ser-hi persona, que nega el dret a decidir sobre el propi cos, sobre la vida i la mort, o sobre la sexualitat. No em cerquis en reunions de collars d'or i caviars de beluga. No em cerquis amb la carrera per l'aparença, per la superficialitat i per l'engany. Camino enmig de carrers sense asfalt, mirant de front el Sol del demà.
Si en un racó puc amagar, el desvel, la ràbia, l’amargor, si en una capsa guardo, un cabell, un pas, un mot, si en la mirada perduda reservo les imatges nítides si sota el llit hi resten gestos i carícies, si respiro i encara em sento ple de vida, allunya’t corre i no t’aturis darrera la plaça dels jocs hi resta encara aquella oportunitat perduda.
LLIBERTAT De Paul Eluard Als meus llibres d'anar a escola En el meu banc i en els arbres A l'arena i a la neu Escric el teu nom A les pàgines llegides A les pàgines en blanc Pedra sang o paper cendra Escric el teu nom
A la jungla i al desert En els nius i a les ginestes Al record d'una infantesa Escric el teu nom
A les nits meravelloses Al pa blanc de cada dia A les èpoques promeses Escric el teu nom
A tots mos parracs d'atzur A l'estany amb sol malalt Al llac amb lluna vivent Escric el teu nom
En els camps de l'horitzó A les ales dels ocells En el molí de les ombres Escric el teu nom
A cada glop de l'aurora A la mar i en els vaixells A la muntanya enfollida Escric el teu nom
Sobre l'escuma dels núvols A les pors del temporal A la pluja densa i fada Escric el teu nom
A les formes rutilants Als cascavells de color A la veritat corpòria Escric el teu nom
Al llantió que s'encén Al llantió que s'apaga A totes les meves llars Escric el teu nom
A la fruita migpartida Del mirall i d’una cambra Al meu llit conquilla buida Escric el teu nom
Al meu ca tendre i golafre Damunt ses orelles teses A ses potes esburbades Escric el teu nom
Al pany de la meva porta Als objectes casolans Al broll del foc beneït Escric el teu nom
A tota carn concertada En el front dels meus amics A tota mà que s'allarga Escric el teu nom
Al vidre de les sorpreses En els llavis ben atents Molt per damunt del silenci Escric el teu nom
A l'absència sens desigs Damunt la solitud nua A les passes de la mort Escric el teu nom
A la salut recobrada Al risc desaparegut A l'esperança absoluta Escric el teu nom
I pel poder d'un sol mot Recomenç la meva vida Jo soc nascut per saber-te Per dir el teu nom
Vull, la caricia del mar, i els corals de l’escull Vull, la rao conscient i la mirada clara Vull, l’equipatge lleuger i la visa del mon Vull, un boci de somnis i un munt d’il.lusions Vull, maragdes, un topazi, un fòsil i un silex Vull, orquidees i fresons del maresme Vull, la teva veu a cau d’orella Vull, l’avui com ahir i un futur per construïr Vull, tres mil.lions de centims i cap errant al camí, Vull, un bohio a viñales i un racó a l 'Urubamba Vull, els records de llit i els oblits de carrer Vull, tocar l'infinit amb els dits i sentir la teva pell. Vull, un missatge de desig i un tros de pa. Vull, els nuvols d'Skye i la sorra de Huacachina. Vull, l'ocell de Motonui i el Condor del Colca Vull, que el temps no ens canvii i un demà sense cadenes.
Res es mou, ni les onades, ni els arbres. La quietud és assolida, demà, potser serem menys lliures. No cerquis la propera estació, aquest tren ja no s'atura, no cerquis el revisor, ni vulguis comprar bitllets, el viatge es gratuit. No fagis l'equipatge, no et caldrà. Les penombres dels tunels, son els únics moments on tancaras els ulls. No miris enrrera, les flames de l'incendi et cremaren les parpelles, no estenguis la má, ningú la cercará acollint-la. No demanis permis, ni tampoc demanis perdó, allò que vas fer t'ho enduuras per sempre.Vigila amb el passadis, és relliscós per les llagrimes.
Res es mou, només l'engranatge que engoleix les vides......
A l'altre costat del riu vaig aprendre que neixer ajupit no vol dir que un dia no es pugui possar dempeus. A l'altre costat del riu vaig aprendre que la vida es més bella que el més dolç dels somnis i més cruel que el pitjor dels malsons.
Creo que he visto una luz. Al otro lado del rio (Jorge Drexler)
