Enmudeixen les lleres del riu, i també els ocells, de fet tot s'atura un instant, tant debó fos l'eternitat. Et lleves a cercar un got d'aigua i de reull veig com t'allunyes, no se si aquest es un bon moment per sentir desig, pero de ben segur que es un bon moment per viure. Enmudeix fins i tot el silenci, per reviure el moment.
No tinc temps de fer-hi un comentari dolç, suau o tendre, no tinc temps de demanar perdo o permis.Avui he agafat el sender sense excuses, el sender indefinit i de ser-hi un mes, avui em deixo portar per la gentada que camina impasible cap el seu lloc de treball, a l'escola dels nens o a veure el darrer partit de futbol. Avui la meva consciencia ensopega amb els rostres imperturbables que s'aferran a jorns repetitius. No em demanis res, be de fet, mai ho has fet, pero jo segueixo sommiant en nits amb el remor de les onades al paradis.
Avui, tant debó, m'ensopegui amb una branca..tant debó caigui i rodoli en el fossar del llop.
I els nuvols continuen passant, i entre ells s'entreveu el cel blau intens. No hi ha vent prou fort per enduur-se les paraules que vam compartir i que sense estar dins d'un botella, segur que tornaren amb les onades del temps.
1.Uns minuts després de posar el seguent post, m'han informat de que aquest mati li ha donat un infart a Francisco Cespedes, "Poquito", "Poqui"...pe'ls col.legues...Un tio bestial, un geni....un bon company...Fins la revolta Poqui!!!
Un s'adona que el temps ha passat, no al veure un cabell blanc al mirall o com comencen a dibuixar-se arrugas al rostre, no. Un s'adona quan els referents, els familiars envelleixen i se'n van...es llavors quan un es sent mes sol, i es aquesta solitud la que et desperta i et posa en el fil del temps que hi vius, i no pas en el que pensaves que vivies...
Avui he llegit dues noticies, la mort de Javier Ortiz, periodista de Publico i referent de l'esquerra en els seus comentaris i articles, podeu llegir el seu obitutari que ha escrit ell mateix abans de morir...quins collons!!!...
L'altre noticia es l'ingres de Mario Benedetti a un hospital, Benedetti de 88 anys es un "monstre" de la poesia, i dels vers com arma carregada de futur....
Be, ja tenia el bitllet d'Avió i la reserva del allotjament a Moscu...El seguent pas i aixo es una mena de gimkama es aconseguir el visat per Rusia...En principi em semblava una mica complicat pero a la primera visita ja l'estic tramitant.
Requisits:
Visado ruso de turismo
Los siguientes documentos deben ser presentados a la Embajada rusa o Consulado para solicitar el visado ruso de entrada:
1. El original del pasaporte (el pasaporte válido durante al menos 6 meses posteriores a la finalización prevista del viaje)
4. Los grupos turísticos o participantes de cruceros: la carta de la compañía turística o del circulo, que confirme la ruta, y que incluya una copia de la confirmación de una compañia turística rusa autorizada con el número de referencia y confirmación del número de visado señalados.
5. Viajes individuales: la confirmación de la reservación del hotel de una compañía turística autorizada o directamente del hotel, con el número de referencia y número de confirmación del visado indicados.
¡Atención!: a partir del 15 abril 1999 los apoyos para cualquier tipo de visado de turismo deben ser presentados en un formato nuevo.Si necesita el ayudo en la obtención de invitación para el visado ruso de turismo, vea Apoyo para los visados rusos .
De tots aquests requisits el mes "divertit" es la invitació....perque si el viatge es en Agencia de Turisme ja va inclos, pero al ser un viatge per "lliure"...he tramitat per mail la invitacio a http://www.getrussian.com, preu 19 Lliures Esterlinas...i direu en lliures esterlinas....doncs si perque ates les opcions de pagament, USD, EUR..aquesta em sortia millor al canvi, uns 22 Euros...I semble mentira pero funciona t'envien el document a les 24h per mail...un document imprescindible...
Si un va al Consulat de Rusia, cal demanar hora previa i atendre's als horaris...He fet les gestions a Politours....preu del visat 90 euros...triguen 10 dias....
Una vegada tinc aquest, perque tot seria que tingues el bitllet i no pugues creuar l'Aduana, doncs ara despres Mongolia...i Xina...
El Desti, sorgeix i no saps si ve per quedar-se o ha arribat subtadament, hom no sap si aquella vivencia era de veritat o era passatgera. El destí ens dona i ens treu felicitats, miseries i tristesses i no sempre en aquest ordre. A les linies de les mans, a les estels, als rastres ennegrits del café o a les fulles del te, el desti sorgeix per reescriure't la vida. I a cops es tan dolç el destí que malgrat no sigui verdader es facil deixar-se duu per l'engany. Tant debó, el destí el poguessim dibuixar nossaltres mateixos, i fer teixits amb seda i amb troços de cotó, perqué les punxes, i els ganivets ja te'ls dona la vida....
Bé, despres de rumiar-ho molt i d'esperar la millor oferta de vols, ja m'he decidit. No se si es una questió de valentia o de inconsciencia, segurament d'una mica de les dues de forma mesurada es compon l'aventura. El projecte supera en molt i es dir molt a tot allò que fins ara he fet, els components d'incertesa, de cultures distants, de quilometres a fer, de juntar historia, natura, ideologia...una vegada mes s'abraçen i formen un tot perfecte.
Pero no ens enganyem, la tramitacio i els preparatius son també molt més feixugs. En primer lloc doncs cal visat per entrar-hi a tots tres paisos (Rusia, Mongolia i Xina), i el visat es quelcom mes que una visita al Consulat de torn, es converteix de moment vaig a pel de Rusia en un llaberint de documents i requisits una mica excesius, sobretot si un va de turisme i pel seu compte.
GUIAS DE VIATGE+INFORMACIO VISATS VACUNES
EQUIPATGE
AVIO -Bitllet comprat i assegurat
MOSCU ALLOTJAMENT LLOCS D'INTERES (Kremlin, Mausuleu de Lenin, Parc Gorki, Museu de la Cosmonautica...)
Ell, la va tornar a esperar damunt d'aquella pedra grisa, una més perduda enmig del res. L'alè s'accelerava a ritme dels segons que pasaven, i el Sol mica en mica es ponia darrera seu allargant-ne l'ombra i la inquietut. No será la darrera vegada que hi torni a aquella pedra amul.let no será el primer cop que ensopegui amb ella, ni tampoc la última que se'n vagi amb les mans en blanc. Fart de desprecis i baixesses, de falsetats insultants de mirades que amaguen venjances no consumades fart de veure les nits a traves del vidre d'un got allargat,
fart de ser-hi el sac de boxa,
on es desfoguen les miseries dels demes. Va seure a la pedra tot esperant, i a l'aixecar el cap va veure l'espatlla de l'univers.
Si les petjades que vam fer junts se les va enduu la primera onada al mati. Si els destins els tenim escrits en linies inesborrables d'enganys i encerts. Si darrera cada arbre, cada canya, cada junc m'espera el meu amor de primavera. Si acaricio pells que em recorden ahirs pero em desperten dels avuis. Si puc sommiar despert i escriure un mot, i una lletra i un anhel. Si camino per draceres lluny de la buidor de les nits que es veuen amb el calidoscopi. Si boires i primeres neus son la meva calçada i la sola de les botes deixen petites marques. Si demano un peto, una abraçda, un gest i dono rebeldia,consciencia, lleialtat. Si no puc aturar-me i cerco la primera llum en l'horitzo de les dunes. Si confonc la lluna plena amb el miratge que em desvela cada dia i la mar plena de calma. Si, penso, repenso, invento, reinvento. Si, lluito i respiro, pateixo i gaudeixo Si no m'aturo davant de cada Sant, de cada imatge a venerar Si soc lliure i l'equipatge es lleuger Si visc....si estimo...si estic....llavors SOC.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que neixer ajupit no vol dir que un dia no es pugui possar dempeus. A l'altre costat del riu vaig aprendre que la vida es més bella que el més dolç dels somnis i més cruel que el pitjor dels malsons.
Creo que he visto una luz. Al otro lado del rio (Jorge Drexler)
