Leh, la antigua capital del reino Ladakh, en el valle del Indo, entre montanyas de 6.000 mts, en el corazon del Himalaya. La carretera desde Manali esta cortada desde finales de Septiembre hasta
8 DE JULIO
Son las 19h y preparo la mochila para ir tomar el autobus a Manali, me
dicen que son 5 minutos andando, bueno al final son 15, al lado de la
reliquia colonial britanica, la iglesia de St.John.
9 DE JULIO
5h de la madrugada llegamos a Manali, despues de 9 horas de trayecto,
llueve mucho y la parada esta lejos de la plaza principal, Mall, donde
sale el proximo autobus, tomo un autorickshaw. LLueve mucho y decido
ir a un hotel a dormir 5horas, 1000 Rs, un poco caro, no hay luz en la
habitacion, no importa solo quiero dormir un poco.
10h confirmo el billete, hago cambio de moneda y bocadillo de
hamburguesa vegetal.
11h subo al autobus, leo un poco, estoy a medias con Kim.
13h parada a comer, sopa de champinyones un poco picante, yogourth y tortas.
14.30h nos quedamos parados en el valle del Kull, ha habido un
desprendimiento y el bus se queda parado a 3.500 mtrs.de altura.5 KM
de caravana de autobuses, camiones...
18h, un ingles, una brasilenya y un americano, deciden volverse a Manali.
Pasamos la noche dentro del autobus, duermo de un tiron 6horas..no esta mal...
10 DE JULIO
Al despertar, suerte que se han activado algunas paradas ambulantes,
tomo un te con leche reparador, camino 2 km, para arriba hasta el
desprendimiento, la cosa no pinta bien.
Le compro a un vendedor ambulante, una ensalada de garbanzos, tomate y
cebolla...bebo mucha agua...el sol aprieta.
Algunos pasajeros piden las mochilas, unos se deciden a andar hasta el
final del puerto a 4.000 mts de altura, otros luego se lo piensan,
cuando vuelvo al autobus despues de ver la situacion se lo han
pensado.
14h el autobus consigue pasar la zona del desprendimiento, pasamos por
en medio de un glaciar, y subimos el puerto.
20h llegamos a la parada a dormirm en tiendas, nos dan de cenar,
arroz, frijoles negros y patatas.A las 3h tocan diana!!
11 DE JULIO
El trayecto va subiendo, dejamos al lado el rio, y ascendemos a 5.000
mts, y a 5.350mts, una placa dice que es el 2o puerto mas alto del
mundo.Cansancio, dolor de cabeza por el mal de altura, mal
alimentado..estoy un poco roto...
Llegamos a Leh a las 22h, hoy el bus ha hecho 16horas de trayecto.
Son las 22.30h estoy en el Asia Guest House, estoy muerto.
Recomendacion, Dharamsala-Manali-Leh de una tirada es una salvajada..
He estado cuatro dias de viaje, en bus...y por camino, de alta
montanya, un poco duro, hoy descanso.....andar poco y alimentarse
bien.
Ultimo dia en Darhansala, ya he preparado la mochila, y despues de almorzar he ido andando hasta Bagshu a 2 km, un pueblecito con un templo hinduista, un salto de agua, y en medio del pueblo una piscina publica, hay que decir que entre la niebla y el ambiente gris no invitaba mucho, el agua no estaba caliente por asi decirlo.De vuelta, monzonazo que te crio...he llegado bastante calado..pero bueno.. ya se secara.jeje
A las 20h, dia 8, bus a Manali, 350Rs, llego a las 6h, dia 9, a las 11h bus para Leh, 2.500 Rs...parada a dormir, quien sabe adonde, pero se pasan puertos de 5.000 mtros de altura, llegare el 10 a eso de las 18h...(uammmm, uammm).
Estoy de los nervios, el 12 de julio (cuelgan) las notas de Direccion de la Produccion..uammmm...(very important qualifications)....
Estos dias el Dalai Lama esta por USA lo he leido en su residencia oficial, que esta en el Templo.
Esta manyana despues de un te con leche y unas tostadas de pan tibetano con mantequilla he ido andando 4 km hacia el Lago Dal que por cierto esta seco. Pero en su (orilla) esta la escuela de ninyos refugiados tibetanos, la verdad es que ha sido una visita emotiva. Incluso he echado un partidillo de basquet..jejej
Por la carretera de bajada, la niebla entre los arboles dificultaba la vision del valle...
Parece que por la manyana y al atardecer son horas de lluvia...
Hoy es el 76 cumpleanyos del Dalai Lama, todas las tiendas de tibetanos estan cerradas, esta manyana ha habido un festival tibetano en el templo. Llovia mucho, y tambien niebla.Por las calles cientos de tibetanos, monjes y laicos, subian por las estrechas calles al final del festival. Los monjes ofrecian a precios bajisims comida a los viajeros.
He visitado el templo, comido unos momos y un te masala.
Al anochecer por las calles que se alejan del centro, familias de macacos se aduenyan de la comida que se ha dejado, saltan de cable en cable, de rama a techo de casa...
La lectura de Kim es oxigenante, deboro las paginas de forma desbordada, me relaciona con todos los olores y todas las sensaciones de este inmenso pais, de su infinita histoira, de sus caoticas ciudades.
Pasado manyana voy a Manali, para tomar un bus a Leh.
En Darhamsala, relax, lectura, y visita cultural..
Lunes 4 de julio, a las 16h me presento en la agencia para que me lleven al bus para Dharamsla, 800 Rs. A las 16.30h nos dejan en un descampado a 4 mas en medio de Delhi, que no tiene nada que ver con una estacion de autobuses, nino ninonino....Bien nos dicen que esperems y se van, van apareciendo mas viajeros, turistas y indios...A las 19h llega nuestro bus y ns subimos..
Son las 5h am, y paramos a tomar un te con leche, en un puesto de la carretera, media hora mas tarde el bus se empotra contra un camion, y se rompe el cristal del lado del conductor que sufre algun rasgunyo,Con la luna rota no podemos continuar, llega otro bus de la companyia y nos subimos todos a el, algunos nos toca ir de pie 2h hasta Dharamsala.Son las 9h am.llego al Green Hotel, muy correcto, 1 habitacion 700 Rs. noche con lavabo, ducha.. me echo un rato.
Doy una vuelta por Dharamsala, sede del Gobierno Tibetano en el exilio, manyana hare una visita mas exhaustiva, hoy de tranqui, arroz frito con verduras y te con leche. Quizas cambie de planes y en lugar de hacer Amritsar, Rajastan, me voy a Leh, en Ladakh el reino del Himalaya, por las fotos se parece mucho a los paisajes de la pelicula, el hombre que pudo ser rey, basado en la novela de Ruydard Kypling. Hoy empezare a leer Kim.
En Dharamasala, las montanyas se llenan de niebla, y empieza a llover..
Primer dia de tour por Delhi, confirmado, los conductores no respetan los carriles, no hay preferencias y las nubes de autorickshaws (mini vehiculos taxi de tres ruedas) hacen lo imposible por pasar entre los coches.
Si la entrada a Delhi ha sido muy rapida, ningn problema entrada
aduana, en los equipajes mi mochila ha sido de las primeras, me
estaban esperando para llevarme al hostel, pero el trayecto desde el
aeropuerto es como un constnte zig zagueo de vallas de control
policial, curiosamente sin nadie en ellas, de auto-rickshaws qeu
conducen despacio, de conductores que hacen las mil pirulas...Y todo
con un constante toque de claxons que uno ya no sabe si es para
avisar, para intimidar o es una concesion melodica en el transito.
Estoy en el Main Bazar, no es lo mejor ni lo peor de Delhi, tampoco
todo lo contrario, la habitacion esta limpia, hay un ventilador de
techo que va mas rapido que los super aguri de formula 1, y eso es
mucho decir. Y despues de 4 horitas de descanso he salido a obtener
Rupias, y a dar una vuelta por la calle tumultuosa, a quien interese,
1 coca cola 25 rupias, 2 tortas de pan 10 rupias, 1 plato de comida
con curry, guisantes y champinyones 100 rupias, 1 botella de agua de
litro 15 rupias..
Voy a preguntar por precios a Agra, tour de 1 dia, y de Bus a Dharamsala...
--
Salut i una abraçada
visiteu el meu blog
http://otroladodelrio.blogspot.com
ULTIMO PLENO MUNICIPAL LEGISLATURA 2007-2011. INTERVENCION DE DESPEDIDA (0)
dijous, de juny 09, 2011 by CHE_SANTAKO , under
COMIAT PLE MUNICIPAL: 8 DE JUNY 2011
Sense cap mena de dubte que una de les millors experiències vitals es ser escollit carrec electe de la ciutat on vius, on viuen els que estimes, és un dels fets col.lectius més generosos i també exigents. En Manel Olives en el seu comiat, va dir de mi que era el regidor més inconformista, em va agradar que aixi ho veiés, ho continuaré sent. I amb aquest comiat com regidor també.
Amb 10 anys un dia després d'unes eleccions un professor em va veure analitzant els resultats, i els vots de cada partit, amb aquell just moment passava la meva mare pel carrer, era al Col·legi Les Palmeres, el mestre li va dir que jo arribaria a ser el President de la Tercera República. Algun any després vaig participar amb la Jove Guardia Roja, les joventuts del Partit del Treball i més tard al moviment Anti-Otan. Vull esmentar al meu tiet Andreu Reche treballador de la Maquinista, fundador de CCOO i dirigent del Partit del Treball i de la CSUT doncs ha estat el meu referent polític personal. També vull agrair, i enviar una abraçada als meus companys i companyes d'EUiA pel seu suport i la confiança que m'han donat, així com els companys/es de Grup Municipal i de Iniciativa. També als treballadors i treballadores de l'Ajuntament.
Com en la pintura de Goya a Santa Coloma hem vist en aquestes darreres eleccions com El somni de la raó produeix monstres. Hauríem de fer autocrítica per promoure debats estèrils, que només porten a assenyalar a col·lectius ciutadans. També haurien de repensar-s'ho aquells mitjans de comunicació que toleren i donen normalitat al ideari antidemocràtic i anticiutadà que promouen els xenofobs, sota l'empar de la llibertat d'expressió, que per cert a d'altres a vegades ens neguen. Cal més pedagogia, cal més comunicació. No existeixen col.lectius problemàtics, sino intolerants perillosos que posen benzina als nostres barris.
Faig una crida per que el defensor de la ciutadania actuï d'ofici davant la propaganda xenòfoba i racista de PXC, que vulnera la Declaració dels Drets Humans i la Constitució. No es pot tolerar la persecució de col·lectius per origen o creença. Demano que les ordenances de civisme multin la propaganda demagoga i denigrant que va arribar a les nostres bústies.
En un mur del barri de San Telmo, Buenos Aires, vaig veure un mural amb una frase de Galeano "Crear y luchar son nuestra forma de decirles a los compañeros caidos: tu no moriste contigo".
Un record per a Manuel Pla, Antonio Calvo i a Alejo Castellano, persones que fa uns anys que ens van deixar per seu compromís ideològic.
En aquests 8 anys que he estat regidor he posat molt l'accent en els drets socials, en la memòria històrica. He promès dues vegades el carrec per imperatiu legal, com mostra de desacord en l'aplicació de la Constitució Espanyola per la lectura lliberal i dretana, que ignora els aspectes més socials i progressistes dels text, i també com signe de rebuig cap a la institució de la monarquia.
En aquests 8 anys hem vist com un vent d'esperança s'obre a Americà Llatina, ahir a Bolívia amb Evo Morales, i avui a Peru, amb Ollanta Humala.Tant debò que aquest vent, en forma de siroco arribi també a Tindouf als campaments sahrauís, i al Poble Palestí. I que els petits passos donats a Euskadi, siguin signes de pau i llibertat.
En aquest darrer mes, un moviment esta aixecant la ma, per demanar que s'aturi la desigualtat que patim les classes menys benestants alhora de patir els efectes de la crisi. Li demano senyor secretari que en la meva intervenció s'adjunti el DOCUMENT DE MINIMS aprovats en les assemblees, cal reescriure la democràcia, cal reinventar la societat, cal trencar cadenes per recuperar l'esperança , un altre mon es possible. Ens cal una Internacional dels indignats, dels oprimits, dels exclosos.
Estic convençut que es pot fer més des del Consistori, que no es fa prou, pel dret a un habitatge digne, per evitar desnonaments de famílies, es pot fer més en la lluita contra l'exclusió social, pel dret a viure en pau dels nouvinguts, d'aquells que s'han jugat la vida per cercar un futur pels seus fill, per la igualtat, per la democràcia.
Crec en la política feta com un servei per millorar la vida de les persones, per la lluita per la igualtat i una democràcia social i econòmica. Si aquests no son els objectius, si ens quedem mirant-se el melic si la fi es prendre possessió, llavors la política perd sentit. Som en tant formem part d'un col·lectiu i aquest es per sobre de nosaltres. Els càrrecs polítics no han de perdurar en el temps, qui ha de perdurar han de ser els seus actes. Cal posar límits en la durada dels mandats, s'ha d'aprofundir amb la participació i amb la transparència en la gestió de les institucions. Que les portes del Consistori sempre estiguin obertes.
Finalitzo amb un poema de Miquel Marti i Pol, al que espero més d'hora que tard li dediquem un equipament educatiu o cultural a la nostra ciutat.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d'altra gent que no coneixes,
i els teus secrets
i els secrets dels altres.
Visca la Republicà!
Visca Catalunya!
Visca Santa Coloma!
Àngel Pla Reche
TROBADA D'AUTORS LOCAL SANT JORDI 2011 ORGANITZAT PER LA LLIBRERIA DEL CARRER MAJOR (0)
dilluns, d’abril 18, 2011 by CHE_SANTAKO , under
LLIBRERIA CARRER MAJOR