Al otro lado del rio

Res es mou, ni les onades, ni els arbres. La quietud és assolida, demà, potser serem menys lliures. No cerquis la propera estació, aquest tren ja no s'atura, no cerquis el revisor, ni vulguis comprar bitllets, el viatge es gratuit. No fagis l'equipatge, no et caldrà. Les penombres dels tunels, son els únics moments on tancaras els ulls. No miris enrrera, les flames de l'incendi et cremaren les parpelles, no estenguis la má, ningú la cercará acollint-la. No demanis permis, ni tampoc demanis perdó, allò que vas fer t'ho enduuras per sempre.Vigila amb el passadis, és relliscós per les llagrimes.

Res es mou, només l'engranatge que engoleix les vides......