Si la entrada a Delhi ha sido muy rapida, ningn problema entrada aduana, en los equipajes mi mochila ha sido de las primeras, me estaban esperando para llevarme al hostel, pero el trayecto desde el aeropuerto es como un constnte zig zagueo de vallas de control policial, curiosamente sin nadie en ellas, de auto-rickshaws qeu conducen despacio, de conductores que hacen las mil pirulas...Y todo con un constante toque de claxons que uno ya no sabe si es para avisar, para intimidar o es una concesion melodica en el transito.
Estoy en el Main Bazar, no es lo mejor ni lo peor de Delhi, tampoco todo lo contrario, la habitacion esta limpia, hay un ventilador de techo que va mas rapido que los super aguri de formula 1, y eso es mucho decir. Y despues de 4 horitas de descanso he salido a obtener Rupias, y a dar una vuelta por la calle tumultuosa, a quien interese, 1 coca cola 25 rupias, 2 tortas de pan 10 rupias, 1 plato de comida con curry, guisantes y champinyones 100 rupias, 1 botella de agua de litro 15 rupias..
Voy a preguntar por precios a Agra, tour de 1 dia, y de Bus a Dharamsala...
Sense cap mena de dubte que una de les millors experiències vitals es ser escollit carrec electe de la ciutat on vius, on viuen els que estimes, és un dels fets col.lectius més generosos i també exigents. En Manel Olives en el seu comiat, va dir de mi que era el regidor més inconformista, em va agradar que aixi ho veiés, ho continuaré sent. I amb aquest comiat com regidor també.
Amb 10 anys un dia després d'unes eleccions un professor em va veure analitzant els resultats, i els vots de cada partit, amb aquell just moment passava la meva mare pel carrer, era al Col·legi Les Palmeres, el mestre li va dir que jo arribaria a ser el President de la Tercera República. Algun any després vaig participar amb la Jove Guardia Roja, les joventuts del Partit del Treball i més tard al moviment Anti-Otan. Vull esmentar al meu tiet Andreu Reche treballador de la Maquinista, fundador de CCOO i dirigent del Partit del Treball i de la CSUT doncs ha estat el meu referent polític personal. També vull agrair, i enviar una abraçada als meus companys i companyes d'EUiA pel seu suport i la confiança que m'han donat, així com els companys/es de Grup Municipal i de Iniciativa. També als treballadors i treballadores de l'Ajuntament.
Com en la pintura de Goya a Santa Coloma hem vist en aquestes darreres eleccions com El somni de la raó produeix monstres. Hauríem de fer autocrítica per promoure debats estèrils, que només porten a assenyalar a col·lectius ciutadans. També haurien de repensar-s'ho aquells mitjans de comunicació que toleren i donen normalitat al ideari antidemocràtic i anticiutadà que promouen els xenofobs, sota l'empar de la llibertat d'expressió, que per cert a d'altres a vegades ens neguen. Cal més pedagogia, cal més comunicació. No existeixen col.lectius problemàtics, sino intolerants perillosos que posen benzina als nostres barris.
Faig una crida per que el defensor de la ciutadania actuï d'ofici davant la propaganda xenòfoba i racista de PXC, que vulnera la Declaració dels Drets Humans i la Constitució. No es pot tolerar la persecució de col·lectius per origen o creença. Demano que les ordenances de civisme multin la propaganda demagoga i denigrant que va arribar a les nostres bústies.
En un mur del barri de San Telmo, Buenos Aires, vaig veure un mural amb una frase de Galeano "Crear y luchar son nuestra forma de decirles a los compañeros caidos: tu no moriste contigo".
Un record per a Manuel Pla, Antonio Calvo i a Alejo Castellano, persones que fa uns anys que ens van deixar per seu compromís ideològic.
En aquests 8 anys que he estat regidor he posat molt l'accent en els drets socials, en la memòria històrica. He promès dues vegades el carrec per imperatiu legal, com mostra de desacord en l'aplicació de la Constitució Espanyola per la lectura lliberal i dretana, que ignora els aspectes més socials i progressistes dels text, i també com signe de rebuig cap a la institució de la monarquia.
En aquests 8 anys hem vist com un vent d'esperança s'obre a Americà Llatina, ahir a Bolívia amb Evo Morales, i avui a Peru, amb Ollanta Humala.Tant debò que aquest vent, en forma de siroco arribi també a Tindouf als campaments sahrauís, i al Poble Palestí. I que els petits passos donats a Euskadi, siguin signes de pau i llibertat.
En aquest darrer mes, un moviment esta aixecant la ma, per demanar que s'aturi la desigualtat que patim les classes menys benestants alhora de patir els efectes de la crisi. Li demano senyor secretari que en la meva intervenció s'adjunti el DOCUMENT DE MINIMS aprovats en les assemblees, cal reescriure la democràcia, cal reinventar la societat, cal trencar cadenes per recuperar l'esperança , un altre mon es possible. Ens cal una Internacional dels indignats, dels oprimits, dels exclosos.
Estic convençut que es pot fer més des del Consistori, que no es fa prou, pel dret a un habitatge digne, per evitar desnonaments de famílies, es pot fer més en la lluita contra l'exclusió social,pel dret a viure en pau dels nouvinguts, d'aquells que s'han jugat la vida per cercar un futur pels seus fill, per la igualtat, per la democràcia.
Crec en la política feta com un servei per millorar la vida de les persones, per la lluita per la igualtat i una democràcia social i econòmica. Si aquests no son els objectius, si ens quedem mirant-se el melic si la fi es prendre possessió, llavors la política perd sentit. Som en tant formem part d'un col·lectiu i aquest es per sobre de nosaltres. Els càrrecs polítics no han de perdurar en el temps, qui ha de perdurar han de ser els seus actes. Cal posar límits en la durada dels mandats, s'ha d'aprofundir amb la participació i amb la transparència en la gestió de les institucions. Que les portes del Consistori sempre estiguin obertes.
Finalitzo amb un poema de Miquel Marti i Pol, al que espero més d'hora que tard li dediquem un equipament educatiu o cultural a la nostra ciutat.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu, és la meva petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d'altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres.
dimecres, de desembre 22, 2010 by
CHE_SANTAKO, under
Us desitjo Bon Nadal, Bones festes i Feliç 2011....en aquests días es bo, disfrutar i riure, amb els amics i la familia. Però també pensar en aquells que no lis va tan bé, hi ha moltes persones en situació de feblesa economica al nostre voltant i costat, i entretots empenyer per canviar las coses perque de ben segur, que UN ALTRE MÓN ES POSIBLE
Cerquem els camins que ens duiïn a la Pau, a la Justicia Social i a la Llibertat que ens faci a tots/es iguals,
es tant important la Pau interior com la externa, i no deixem en mans d'altres allò que poguem canviar nossaltres.
Ara el que cal és que tot recomenci: la veu i el gest on no hi ha veu ni gest, els camins que no menen enlloc i la incertesa del vent, el que encara no hem dit i el que encara no hem pensat, el que voldríem i el que no voldríem, el que és bell i llunyà i el que és pròxim i obscur.
Ara el que cal és que tot recomenci; ben certament, el que més cal és l'esforç de recomençar un cop més encara.
Miquel Martí i Pol – Cançó després de la pluja
FEU CLICK EN AQUEST ENLLAÇ, I DESPRÉS CLICK A CADA NINOT QUE SURT....
dissabte, de juliol 17, 2010 by
CHE_SANTAKO, under
Reggae Club,en el Thamel, una banda de cover, de Nirvana,Red Hot Chilli Peper's, Rage Agains The Machine, Pink Floyd..y como no Bob Marley, muy buenos, lleno espectacular de Nepalis y visitantes. El local es un homenaje al Rock pero desde la vision del equilibrio hinduista, pipas de fumar, cervezas y posters en las paredes, el techo de alfombras multicolores y el sonido potente. This is R'n'Roll...
Vuelta a la plaza Durbar, hoy no llovia, y no era el unico turista, mejor, el palacio real estaba abierto,y la biografia-tributo-museo a Tributhan tambien...
divendres, de juliol 16, 2010 by
CHE_SANTAKO, under
Ayer regrese a Kathmandu, 6h mas de bus de Chitwan...
Hoy lo he dedicado al Valle de Kathmandu, dos de los lugares emblematicos de las dos religiones mayoritarias, Budista e Hinduista...
La Stupa de Boudha es inmensa y aparece dorada reluciente en medio de una plaza escondida, monjes y peregrinos dan vueltas en el sentido de las agujas del reloj moviendo las ruedas
Segun una web budista
"Los 10 propósitos tradicionales de la stupa
o Para ser el recordatorio de un maestro o Para servir como relicario (conteniendo las reliquias del maestro y la mente iluminada) y como un punto focal para la continuación de la actividad de Buddha del maestro o Para magnetizar energía iluminada o Para acelerar el renacimiento del maestro o Para promover la longevidad o Para crear paz y armonía en la sociedad o Para magnetizar la salud o Para alejar ejércitos invasores o Para pacificar problemas físicos y mentales, pestilencia y enfermedades o Para actualizar la iluminación
La siguiente etapa el complejo de templos de Pashupanitath, el centro hinduista de Nepal, con una fuerza espiritual semejante a la de Varasanasi, Benares, en la India...A las orillas del rio Bagmati, estan las pilas crematorias, donde se procede a incinerar a los muertos. El templo de Siva, no es de acceso a no creyentes y desde el exterior, se observa como multitudes, previamente descalzas entran en el templo, donde un toro dorado que representa a Nandi esta en medio del recinto..
Cruzo el Bagmati y templos dedicados a Siva, albergan, de hecho viven ahi Sahru, Santones, y peregrinos dedicados a la oracion...Alrededor vacas y monos, macacos, recorren los caminos, son animales sagrados, y esta penado por ley su muerte, por lo que su destino es bastante bueno, no asi el de cabras, pollos, patos...que pueden ser sacrificados en nombre de Kali o Siva...
dimecres, de juliol 14, 2010 by
CHE_SANTAKO, under
Ayer a las 7h de la manyana cogia el bus turistico hacia Chitwan, 150 km, 6h de trayecto, tres accidentes de bus y camiones vistos, numerosos controles de carretera, y rios caudalosos cruzados por pasarelas o telesfericos.
Chitwan, es una belleza incomparable, relax total, junto al rio de aguas calmadas, rodeados de luciernagas por las noches, y con el sonido de la jungla de fondo. Hoy descenso en canoa, treking por la jungla, nos hemos cruzado con antilopes, ciervos, aves del paraiso., gatos salvajes, monos, rinocerontes, y hasta una huella de tigre.
Esta tarde, hacia la jungla otra vez pero encima de un elefante...a ver que vemos!!
Si, empieza la cuenta atras, y estos ultimos dias se plantean de descanso, y poco estress, manyana vuelta a Kathmandu, en el Katmandhu Guest House, un poco mas carillo 15 dolares noche, pero tranquilo, centrico y sin bullicio..para acabar una visita al centro hinduista de Nepal y a una ciudad con templos budistas...planning final...
Por la manyana por las calles de Kathmandu, desde el barrio turistico de Thamel, donde casi estan agrupados todos los hoteles, baratos y caros, los restaurantes, y los comercios desde ropa de montanya North Face, a textil, piezas de metal hinduistas y budistas, estampados de mandalas...callejones serpeantes descienden hasta la plaza Durbar, comercios de especias y de chiles, de bananitos y de verduras, entre stupas y templetes donde se hacen ofrendas, y ceremonias en medio de la calle, alguna ternera tambien callejea, y peatones, ciclistas, motoristas, taxistas, se reparten el paso por las estrechas calles.
La Plaza Durbar es el centro historico y religioso, parece que era mal dia era el unico turista, bueno con una pareja de asustados surcoreanos, y todo el mundo queria hacer de guia o venderme colgantes, cuchillos de sacrficio y estatuas de Budha...llovia,. el monzon no termina hasta octubre pero la lluvia va calando..a la tarde a mejorado el tiempo, sigue tapado.
He ido a la impresionante y reluciente Stupa de Swayambhu, que corona el valle de Kathmandu...un ojo en cada uno de los cuatro lados, vigila el valle, y las tres plantas simbolizan la tierra, el agua y el fuego, al final un rayo..simboliza lo eterno....el cielo...Macacos, se suben y bajan merodean y buscan comida, son un atractivo mas de este sitio.
Manyana 13, voy al Parque Nacional de Chitwan, hacia el sur, ya contare, vuelvo a Kathmandu, el 15, y ya estare por aqui el 16,17 y el 18 para el Aeropuerto...creo que cambiare de hotel, este esta bien(4 dolares la noche, aprox. 250Rupias), pero ire a uno mas centrico y relajado, voy bien de presupuesto.
A l'altre costat del riu vaig aprendre que neixer ajupit no vol dir que un dia no es pugui possar dempeus. A l'altre costat del riu vaig aprendre que la vida es més bella que el més dolç dels somnis i més cruel que el pitjor dels malsons.
Creo que he visto una luz. Al otro lado del rio (Jorge Drexler)
